RUTA DE LES FONTS

El passat dijous 19 de novembre del 2015, com vaig comentar a l'entrada anterior, l'Ilona i jo vam anar a la Ruta de les Fonts de Castell d'Aro. En aquesta trobada amb l'Ilona hem tingut la nostra primera anècdota, i el protagonista és un ase.
Al principi, quan vam començar la ruta, vam escoltar a un ase i al principi no sabiem que era, però el vam veure i en aquell moment ens va semblar que estava en un jardí d'una casa tancat. Llavors, vam seguir amb la nostra ruta. Pel camí, ens seguia un gos amb una campana, i al principi pensàvem que era una cabra, quan vam veure que era un gos ens vam decepcionar una mica perquè ens voliem fer una foto amb la suposada cabra que ens seguía.
Vam seguir, i una característica meva es que sóc molt torpe, llavors estàvem caminant i de cop em vaig enredar el cabell amb una planta amb punxes, vam riure molt perquè no podia sortir d'allà.
Finalment, vam arribar a dalt de tot, on està la Font del Ferro i allà vam trobar una capsa amb llibretes i bolígrafs, no vam poder resistir-nos a deixar la nostra petjada!

Però això no acaba aquí, quedava la tornada, i adivineu a qui ens vam trobar al mig del camí quan ja se'ns havía fet fosc? doncs sí, el nostre amic l'ase. Al principi ens vam espantar però vam veure que estava tancat i no feia res, però es que aquell ase cridava moltíssim, mai havíem escoltat un que cridés tant com ell.

Quan vam arribar al poble, vam anar a veure el camp de fútbol de Castell d'Aro, i allà l'Ilona va veure companys seus de classe i al meu germà. Li va agradar molt el meu poble, així què hem decidit tornar, així li ensenyaré l'esglèsia, el castell de Benedormiens, el museu de la nina, i el poble en general, a més a més del camp de fútbol, que vol tornar per poder jugar!